Per què protesten els arrossers de l’Albufera?

Protesta arrossera
El 30 de març de 2021 una tractorada ha recorregut els carrers de la ciutat de València. Els arrossers han volgut mostrar així el seu descontent front a unes retallades de les subvencions de la PAC decidides pel govern espanyol i acceptades per la conselleria d'agricultura valenciana. Motius per a protestar no en falten, però la situació va camí de ser encara més complicada.

Índex

La protesta arrossera del 30 de març en forma de tractorada és una resposta a un problema puntual causat per l’evolució de la PAC però per a conéixer els motius reals que provoquen el malestar dels arrossers cal anar més enllà de la situació anecdòtica i entendre els obstacles que tenen els arrossers valencians per a fer rendibles les seues explotacions.

Tractors a València

La rendibilitat de l’arròs a l’Albufera

Els arrossers de l’Albufera cultiven arròs des de fa un mil·leni, encara que al llarg de la història i especialment a l’últim segle el cultiu s’ha modernitzat i canviat radicalment, passant de ser una agricultura que necessitava molta mà d’obra i jornals a una situació actual on la mecanització i la innovació són freqüents. Així i tot, que siga una tradició cultivar arròs a l’Albufera, no ha evitat que la viabilitat de les explotacions estiga sempre en perill.

Segons els estudis de la Universitat Politècnica de València un kilo d’arròs a l’Albufera costa de produir al voltant de 0,47 € però els arrossers reben pel seu producte una quantitat molt menor, una mitjana de 0,31 €, que pot apujar o abaixar en funció del mercat de cada any. És a dir, els arrossers només reben per la seua collita un 65% del que els ha costat produir-la. En eixe cas, com és possible que es continue produint arròs?

Un cultiu fortament subvencionat

La diferència entre les despeses de producció i els ingressos els ha cobert durant les últimes dècades la subvenció de la PAC, que han passat a formar part dels ingressos esperats pels arrossers. Prenent com a base els estudis de la UPV, un 35% dels costos de producció de l’arròs són finançats per subvencions. Sense ajudes, cada hectàrea d’arròs li suposaria al productor unes pèrdues de 1.300€, amb les ajudes, eixes pèrdues es queden en 60€.

Per què es donen ajudes?

La majoria de països desenvolupats subvencionen la seua agricultura, fins i tot aquells amb els sistemes més liberals. En Europa tenim la PAC, que ha anat evolucionant per diferents fases. En un principi el que es buscava era simplement reactivar la producció de menjar en una Europa afectada per les guerres. Més avant ha anat canviant per a incentivar producció alimentària més neta i ecològica.

Les subvencions agrícoles solen tindre l’objectiu de no perdre un sector estratègic per al país. Ara ja sabem quines conseqüències pot tindre dependre excessivament d’altres països en sectors necessaris com la sanitat. En el cas de l’alimentació seria encara més perillós quan, fins i tot un accident d’un vaixell pot bloquejar una gran part de les importacions. També tenen la justificació que, en dependre de l’oratge, la faena agrícola necessita incentius per a fer front als riscos incontrolables.

És més barat produir a altres llocs?

L’agricultura valenciana té alguns impediments que altres zones arrosseres no tenen. En ser la zona arrossera més antiga d’Europa, els sistemes de propietat de la terra i de reg són lleugerament més costosos que altres zones. Així i tot, la diferència no hauria de ser tan important perquè a València es produïxen varietats diferents a les produïdes en altres zones, és a dir, van dirigides a altre mercat. Totes les altres zones arrosseres que competixen amb l’arròs valencià estan també subvencionades i probablement la seua dependència de les ajudes siga comparable.

Fins i tot el cas de països menys desenvolupats amb els últims tractats de comerç veuen incentius per a subvencionar el seu arròs. Ho fan amb pagaments als productors o amb ajudes a l’exportació, i recuperen eixa inversió col·locant els seus productes al mercat europeu.

La PAC i l’arròs valencià

Com hem dit, en un principi l’objectiu de la PAC era incentivar la producció de menjar. Va tindre molt d’èxit, tant que Europa va haver de fer cabrioles per a col·locar els excedents de menjar cada any. Després va evolucionar en sentit contrari, per a produir el menjar necessari i pagant fins i tot alguns cultius per abandonar les terres. Poc a poc s’ha anat configurant una PAC que busca un cultiu més sostenible i la majoria de països han anat igualant les ajudes que reben els diferents cultius.

La PAC fins i tot té un extra per al cultiu de l’arròs pel seu valor ecològic. Este valor ecològic no és perquè el cultiu convencional de l’arròs siga més net que altres, sinó perquè tradicionalment l’arròs és cultiva en zones inundades i aiguamolls, on, si no existeix una bona gestió de l’aigua, apareixen problemes de fongs i malalties. Estos problemes són comuns a l’Albufera que històricament ha sigut una zona de malària i fins i tot als últims anys han hagut problemes de mortalitat animal en zones on s’ha deixat de cultivar arròs (i per tant, de controlar i fer circular l’aigua).

Desgraciadament la PAC per a l’arròs ha tingut l’efecte que hem descrit, propiciar tot un sector comercial que compra per sota del cost de producció. S’ha convertit en un ingrés recurrent. En lloc de ser una ajuda temporal que ajudara a una transició a la rendibilitat és ara imprescindible per a la seua supervivència. El productor no guanya absolutament res de vendre el seu producte a un preu tan baix sinó que acaba necessitant ajudes públiques. El consumidor, tot i que pot vore com a avantatge comprar a un preu més baix, acaba pensant que eixe és el preu real i en realitat està pagant-lo per partida doble en forma de subvencions.

I per què els arrossers protesten ara?

Com hem dit, Europa ha marcat el camí d’igualar els drets de pagament (la quantitat que cada productor rep cada any). No ha sigut el cas d’Espanya, on s’han tingut en compte drets històrics (una forma de continuar mantenint les ajudes més altes a aquells cultius que estaven més beneficiats pel sistema antic de la PAC). Això ha diversificat enormement la quantitat que pot rebre cada productor en funció de quin cultiu fa i on el fa. Com que el camí europeu és el contrari, s’ha demanat ara la convergència:  ampliar la quantitat que reben aquells que estan per sota de la mitjana. Desgraciadament, per a fer-ho, cal retallar especialment aquells que en reben més.

Molts dels que reben més són, en el cas valencià, arrossers. Per això, tot i que es reconeix la necessitat d’igualar els drets dels productors, algunes explotacions veuen com un ingrés amb què ja compten cada any, va a reduir-se. Això ha provocat la protesta arrossera.

Com afecta açò a Cèrcol

A nosaltres, en la part de producció, la veritat és que no ens afecta tant. Això és perquè les subvencions són un sistema molt complex i burocràtic. En el nostre cas treballem molts camps que, per qüestions burocràtiques, no tenen dret a ajudes o estos drets estan per baix de la mitjana. En línies generals les subvencions que rebem es reduiran però no per la convergència entre subvencions sinó perquè la PAC porta reduïnt-se els últims anys. En alguns casos concrets fins i tot els nostres drets augmentaran amb la convergència.

També és important el fet que Cèrcol paga els productors preus justos, sense considerar subvencions que poden reduir-se o, fins i tot, desaparéixer. Per a nosaltres les subvencions tenen sempre un caràcter temporal.

 

Apunta't a la nostra newsletter

Estaràs al dia de la nostra actualitat

Últims articles

Collita 2021: 11 d’agost

Les faenes que fem al camp ja quasi s’han acabat i, a no ser que l’oratge humit provoque una altra alarma per fongs, la pròxima

Collita 2021: 2 d’agost

Les espigues comencen a aguaitar! Comencem un nou mes i les varietats d’arròs més avançades comencen a traure l’espiga a la llum. En les pròsimes

Hola!

Ens entenem?

Apunta’t a la nostra newsletter per a estar al dia de cèrcol