El flamenc: l’influencer de l’Albufera

Flamenc

√ćndex

El flamenc √©s una au cada any m√©s present a l’Albufera. Ha passat dels pocs centenars que es van vore cap a l’any 2012 fins als milers que venen els √ļltims hiverns. La seua pres√®ncia tamb√© atrau a la marjal un nombre creixent d’stans, que en la seua bogeria els perseguixen entre marges fins que aconseguixen que se’n vagen a un lloc m√©s tranquil.

Descripció

El seu nom científic és Phoenicopterus mentres que el seu nom valencià ve del seu color: flamenc, semblant a una flama.

El flamenc no √©s un au que necessite presentaci√≥. La seua majestuositat de m√©s d’un metre d’al√ßada i el seu color rosa p√†lid el fan f√†cilment reconeixible. Es caracteritza tamb√© per les seues potes i coll llargs i el pic volumin√≥s.

Encara que ic√≤nicament se’l representa amb color rosat, el seu plomatge √©s blanc, especialment quan es jove. El seu color canvia amb l’alimentaci√≥ i √©s rosa quan s’alimenta d’artemia salina (una gamba molt menuda).

√Čs f√†cil de recon√©ixer quan vola, perqu√® destaca la manera en qu√® esten el coll i les potes, veient-se encara m√©s gran.

Distribució

√Čs un au que es troba en tots els continents excepte Oceania. Aix√≠ i tot, les esp√®cies de cada continent s√≥n distintes. La que es pot vore a l’Albufera √©s el flamenc gran, l’esp√®cie m√©s comuna, que viu en els aiguamolls prop de la costa del sud d’Europa, √Äfrica i el sud-oest d’√Äsia.

Distribució dels flamencs al món

Habitat

Els flamencs necessiten √†mplies extensions d’aigua poc profunda, normalment salina, salobre o alcalina. Per aix√≤ viu en aiguamolls com la marjal de l’Albufera.

flamencs en un aiguamoll

Alimentació

Com altres aus que viuen a aiguamolls, els flamencs s’alimenten filtrant l’aigua i el fang. Aix√≠ obtenen crust√†cis i algues. El seu bec t√© una forma caracter√≠stica i est√† adaptat per a eixa filtraci√≥, per√≤ l’√ļtilitza al rev√©s, clavant el seu cap dins l’aigua mentres mant√© el cos fora.

Cria

Fan els nius de fang, amb forma c√≤nica i ponen normalment nom√©s un ou blanc que coven durant uns 30 dies. Els flamencs alimenten les seues cries amb una “llet” similar a la de les colomes, per√≤ amb m√©s greix i menys prote√Įnes, que √©s produ√Įda per gl√†ndules ubicades en la zona superior del tracte digestiu. Les cries s√≥n alimentades amb este producte durant uns dos mesos, fins que el seu bec est√† prou desenvolupat per a filtrar l’aliment.

Influencer

El poder d’atracci√≥ que t√© esta au sobre els seus fans √©s enorme, m√©s que qualsevol altra au de l’Albufera. Quan apareix una bandada es corre la veu i els camins i marges propers s’omplin de gent, vinguda de totes les ciutats del voltant.

Entre els seus fans √©s molt com√ļ trobar una varietat concreta que planta la seua aparatosa c√†mera al mig del cam√≠ i s’enfada quan algun llaurador ha de passar a treballar al seu camp. Tamb√© hi ha un altre tipus de follower molt caracter√≠stic que es dedica a perseguir-los fent que s’allunyen, fins que aconseguix que tota la bandada fuja buscant un lloc m√©s tranquil. Estos dos tipus de fans solen no agradar-se mutuament.

A l’Albufera

S√≥n una au migrat√≤ria i quan apareixen per l’Albufera sol ser de passada, migrant al cap d’uns dies o setmanes. Cada any s√≥n m√©s comuns i venen m√©s vegades per√≤ continua sent una au rara de vore en el dia a dia de la marjal. Aix√≤ els fa dif√≠cils de vore a les nostres rutes.

Normalment arriben en tardor o hivern i poden estar per ac√≠ tamb√© en primavera. Poden arribar a ser un problema despr√©s de la sembra de l’arr√≤s, perqu√® per la seua mida i pel costum d’anar junts en grans poblacions, poden fer un aut√®ntic desastre al camp si l’arr√≤s est√† creixent.

Apunta't a la nostra newsletter

Estaràs al dia de la nostra actualitat

√öltims articles

Albufera vs Bomba

Arròs Albufera o Arròs Bomba. Quin és millor?

Encara que si busqueu per internet, el blog inspirat que podeu trobar vos assegurar√† i jurar√† que “el millor arr√≤s √©s X” qualsevol valenci√† i valenciana sap que aix√≤ no √©s veritat. El rotllo eixe de buscar “el millor” o “la millor qualitat” arriba a ser problem√†tic quan el que recomanen √©s l’arr√≤s Basmati. Heu provat mai a fer una paella amb arr√≤s Basmati? Dos consells si sou tan atrevits:
a. No ens convideu.
b. Poseu-li xori√ßo, aix√≠ almenys far√† gust d’alguna cosa.

Pasejades per la marjal

Reprenem les passejades per la marjal amb esmorzar

Des de mitjans de juny fins a mitjans de setembre, a C√®rcol organitzem passejades per la marjal amb esmorzar final a la muntanyeta dels sants. S√≥n la millor manera de con√©ixer el nostre projecte i el un poc m√≥n de l’arr√≤s de Sueca en un paratge viu ple de natura.

Hola!

Ens entenem?

Apunta’t a la nostra newsletter per a estar al dia de cèrcol

Obrir xat
1
ūüí¨ T'ajudem?
Arròs Cèrcol
Hola ūüĎč!
Com podem ajudar-te?